Annie Ernaux: una història per contar

Malgrat el seu èxit a França, tot i que a hores d’ara els seus llibres no tenen el reconeixement que havien obtingut durant els seus anys de major activitat, Annie Ernaux és una escriptora poc coneguda entre nosaltres. Té un estil concís i sintètic i utilitza uns procediments extremadament realistes, fins al punt que els seus llibres més importants no són ben bé de ficció sinó cròniques. Però aquesta escriptora no m’hauria cridat especialment l’atenció si no fos per dos llibres excepcionals, molt breus, en els quals retrata d’una manera molt punyent el seu pare i la seva mare. Es tracta dels volums Une femme (1988) i La place (1983). Opino que és en aquests dos llibres on Ernaux assoleix una talla que la situaria en un lloc excepcional en un teòric cànon literari del segle vint. Ernaux és una dona que prové d’una família humil i, gràcies als esforços dels seus pares, va transcendir el seu origen social i va convertir-se en professora. Aquest fet l’allunya de les seves arrels però no renega d’elles sinó que la mou a reflexionar sobre les figures excepcionals (i molt comuns) dels seus progenitors. Són llibres que no cauen mai en el sentimentalisme, els retrats estat traçats amb un distanciament i una dosi de reflexió que, paradoxalment, ens acosten als personatges i ens els fan molt pròxims.

He llegit Una mujer en una edició de Seix Barral en castellà que va aparèixer solament un any més tard que l’original francès. Per llegir La place he hagut de recórrer a l’original francès en una edició de Gallimard. No he pogut trobar cap traducció al castellà o al català i em sembla que és una llàstima. Si tingués temps, si algun dia disposo de prou temps com per dedicar-m’hi, m’agradaria traduir aquest llibre jo mateix.

L’any 2017, l’editorial Cabaret Voltaire va publicar una traducció d’un altre llibre, Je ne suis pas sortie de ma nuit, de 1997, en la qual Ernaux explica les seves reflexions a l’entron dels darrers anys de la seva mare malalta d’alzheimer, i que és un complement d’Une femme.

Es tracta d’una gran troballa, una sorpresa que, encara ara, la literatura reserva a aquells que busquen tresors amagats.