El blog de Xavier Amorós  -  ANEU A L'INICI DEL WEB

divendres, 16 de febrer del 2024

Guardeu-me la paraula

 Aquest és el títol del primer llibre que va publicar el meu pare i també de l'obra de teatre que la companyia 'El trole' va estrenar durant l'any Xavier Amorós, que es va celebrar a les comarques de Tarragona per commemorar els cent anys del seu naixement. Diumenge 18 de febrer hi ha la segona representació d'aquesta obra teatral a la Sala Santa Llúcia, de Reus. Els meus amics de El Trole em van convidar a participar a l'obra des de dalt de l'escenari i jo, que no tinc res d'actor, vaig acceptar-ho amb molt de gust per raó del tema i per reprendre una mica de contacte amb la gent de Reus. Com que no soc actor, ni molt menys, la meva actuació es limita a fer de mi mateix i explicar la meva visió de la poesia del meu pare. El text d'aquesta part de l'obra és meu, és a dir que faig de mi mateix dient unes paraules que jo mateix he escrit i crec que això si que ho puc fer amb unes mínimes garanties. Per descomptat, la resta de l'obra, amb textos del meu pare, Xavier Amorós, i d'Antoni Nomen, té molt més interès. Aquells que pugueu i us vingui de gust, diumenge dia 18, demà passat, a Reus, a la Sala Santa Llúcia, Guardeu-me la paraula, l'obra teatral.


https://eltrole.blogspot.com/





dijous, 15 de febrer del 2024

Teresa d'Arenys

 Avui apareix a La vanguàrdia la notícia de la mort  de Teresa Bertran Rossell, com a escriptora, Teresa d'Arenys. Recordo la forta impressió que em va causar el seu llibre Aor quan el vaig descobrir. Va ser el seu primer llibre, que havia guanyat el premi Amadeu Oller de 1974 i, per tant, devia ser de l'any 1975. Jo tenia quinze anys, sentia passió per la poesia i tenia vocació de poeta. De fet, havia començat a intentar escriure alguns versos. Els poetes joves de llavors eren molt dinàmics i se'n sentia a parlar molt. Havia començat a funcionar l'editorial LLibres del Mall i a casa rebíem cada llibre, de Ramon Balasch, de Maria Mercè Marçal, de Miquel de Palol, Xavier Bru de Sala i tants d'altres, com un aconteixement. Tanmateix, de la Teresa no en vaig tornar a sentir a parlar durant molts anys. I m'estranyava, perquè els seus poemes encaixaven força amb la poesia d'aquests joves poetes i, sobretot, era excel·lent. Aor encara em sembla un dels llibres més reeixits d'aquells anys. Em va impressionat tant, que vaig intentar posar música a alguns dels poemes del llibre (aquesta afició la vaig anar deixant, a mesura que em vaig anar fent gran i més conscient de les meves limitacions com a cantant i com a músic). Després vaig poder retrobar el rastre, discret però perceptible, de Teresa d'Arenys. El 2015 va aprèixer un volum d'Obra Poètica que aplegava set llibres. Les literatures es fan sòlides amb l'existència d'aquesta mena de figures, de gran alçada però allunyades dels focus, troballes amagades per als que saben trobar-les. Gràcies, Teresa.