El blog de Xavier Amorós  -  ANEU A L'INICI DEL WEB

dimecres, 21 de maig de 2014

Moments culminants de la literatura universal

Quan Stephen Zweig va publicar l’any 1927 la seva obra Moments estel·lars de la humanitat, havia dedicat més de vint anys a la seva redacció. Sembla, d’entrada, estrany haver esmerçat un període tan dilatat de temps per a la confecció d’un llibre no molt llarg, que ocupa unes tres centes pàgines en l’edició que tinc a mà. Però la clau d’aquesta llarga gestació és la voluntat perfeccionista, que Zweig manifesta explícitament en més d’una ocasió, que el porta a suprimir tot allò que pot resultar superflu per aconseguir una obra literària equilibrada. Es considera a ell mateix un lector impacient al qual li irriten els passatges que fan perdre el ritme del text. Amb aquesta voluntat d’estil, Zweig va escometre una obra d’una qualitat extraordinària, malgrat que l’anar i venir de les modes l’hagi bandejat de les preferències dels lectors actuals.

En l’obra a què ens estem referint, Zweig va fer un reportatges de catorze moments de la història que li semblen d’especial transcendència, que abasten des de Ciceró fins a Lenin o Wilson, passant per Napoleó Bonaparte.

Dic això perquè l’altre dia se m’acudia que podria fer-se una cosa semblant amb els millors moments de la literatura universal. A diferència dels moments històrics, els millors moments de la literatura no tenen una existència real. Són les grans escenes de les millors obres de creació que solament han tingut lloc al cap dels autors que les han ideades i també al cap dels lectors que les han reviscut en llegir els textos on van ser plasmades. No es tractaria de seleccionar els millors llibres, aquesta mena d’exercicis ja existeixen i en ocasions tenen grans pretensions culturals, com la d’establir un cànon literari de les obres que han estat realment importants per a la humanitat. La meva pretensió és més limitada, només voldria compartir amb els lectors d’aquest blog les escenes que m’han impressionat d’una manera especial, amb la mateixa ambició amb què, quan era petit, compartíem amb els companys de l’escola les millors escenes de les pel•lícules de vaquers que invariablement anàvem a veure, en sessions dobles, al cinema que la mateixa escola ens oferia com a entreteniment per als d’altra forma tan tediosos diumenges a la tarda.

De tota manera, sempre hi ha el problema dels criteris de selecció. No us voldria avorrir explicant escenes de llibres que tothom ha llegit i que per tant coneix tothom, haurien de ser escenes no tan conegudes. I també escenes que tinguin un sentit per elles mateixes, independentment de l’obra més llarga de la qual eventualment en formin part. Es tracta d’un repte. Espero que tindré prou força de voluntat com per portar-lo a terme.

1 comentari:

  1. Més enllà de la magnífica idea de les Escenes estel·lars de la literatura universal, m'agrada que es parli de Zweig, del qual no conec tota la seva obra però si em van colpir amb força "Novel·la d'escacs" i "Carta d'una desconeguda", on m'atreveixo a dir que també hi trobaríem Escenes estel·lars.

    ResponSuprimeix