El blog de Xavier Amorós  -  ANEU A L'INICI DEL WEB

dimecres, 25 de novembre de 2015

Tres descobriments



 

Normalment no dedico aquest blog a comentar les meves lectures. Hi ha moltes pàgines d’internet que ho fan, segurament amb més fortuna de la que jo podria tenir com a comentarista de llibres. Però durant les darreres setmanes m’he topat amb tres novetats literàries que m’han impressionat i en vull deixar constància. Em costa trobar llibres que em despertin veritable entusiasme. Amb els anys m’he anat tornant un llepafils de la lectura i cada vegada em costa més descobrir autors o llibres amb els quals pugui passar-ho realment bé. Per això, que entre els apareguts aquest trimestre n'hagi pogut trobar tres que sintonitzen amb les meves preferències és un fet extraordinari que mereix ser consignat aquí. Encara no els he acabat, però els estic llegint, els tres simultàniament, amb interès i amb plaer. No divago més. Són els següents:


Taksim és una història en la qual no hi passa gairebé res. Dos personatges, Pawel (el narrador) y Wladek, el seu company, es dediquen a vendre roba occcidental usada, viatjant en una furgoneta per diversos llocs de l’Europa de l’Est. En rigor no podríem dir que estracti d’una novel•la, ja que la trama no avança sinó que el llibre és un segit d’anècdotes ocorregudes durant els viatges comercials dels protagonistes. Però la descripció de la societat de l’est europeu en l'època del postcomunisme, el desencís, l’estat etern d’espera d’unes millors circumstàncies que no arriben, té tanta força que aguanta la narració fins i tot sense argument.
 






El segon llibre és El discurso vacío.


Com en el cas anterior, en aquest llibre, Mario Levrero gairebé no explica res. D’aquí ve el seu títol. En ell, un trassumpte de l’autor fa pràctiques de cal•ligrafia per modificar el seu caràcter i el resultat és el que podem llegir en aquesta, per dir-ho d’alguna manera, novel•la. Es tracta d’un experiment honest i, perquè és un llibre aparentment senzill i amb poques pretensions, d’una alçada notable.
 
 










Per fi, el tercer llibre es diu Pequeño fracaso.



L’acabo de començar però és molt prometedor. Us copio el comentari aparegut a Babelia:
 
Libros del Asteroide publica este mes de octubre el último libro de Gary Shteyngart, Pequeño fracaso, la obra más personal del autor de Absurdistán y Una súper triste historia de amor verdadero, uno de los autores norteamericanos más destacados de su generación. Publicado en Estados Unidos en 2014, Pequeño fracaso apareció en las listas de los mejores libros del año de más de 45 medios estadounidenses y británicos, fue finalista del National Book Critics Circle Award y elegido uno de los diez mejores libros de ese año por The New York Times. Michiko Kakutani, la crítica literaria de este periódico, escribió sobre él: «Un perspicaz relato sobre el exilio, el paso a la madurez y el amor familiar (…); una evidencia de las habilidades de Shteyngart para escribir sobre sí mismo con humor, sabiduría y ternura». A finales de los setenta, la familia de Igor, un niño enclenque y asmático de Leningrado, consigue –como otras familias de judíos soviéticos– los permisos necesarios para emigrar a Estados Unidos. Es así como Igor, para ahorrarse problemas (y alguna otra paliza), se convierte en Gary. Con el nuevo nombre llegan otros cambios no menos traumáticos para un niño de siete años. Sus dificultades para encajar en el nuevo país son tales que su madre, decepcionada, acuñará para él el apodo «pequeño fracaso». En Pequeño fracaso, Shteyngart rememora su infancia en la URSS, sus vivencias como inmigrante en EE. UU., su disipada juventud y finalmente sus inicios como escritor. Una historia de duro aprendizaje, contada con humor y profundidad; un libro inteligente, mordaz y divertido que lo confirma como uno de los más destacados autores norteamericanos contemporáneos. Gary Shteyngart (Leningrado, 1972) es autor de las novelas El manual del debutante ruso (2002), Absurdistán (2006) y Una súper triste historia de amor verdadero (2010). Colabora habitualmente con publicaciones como The New Yorker, Granta oThe New York Times Magazine.




Per acabar, confessaré que també llegeixo llibres comercials i que, per relaxar-me, prefereixo, més que novel•les lleugeres, directament llibres de gènere, de lladres i serenos o de fantasia. Aquesta tardor he tingut la sort de trobar la segona part de la sèrie El Mar Trencat de Joe Abercrombie, Mig món. Abercrombie és un autor molt recomanable per als amants de la literatura fantàstica.

Cap comentari:

Publica un comentari