El blog de Xavier Amorós  -  ANEU A L'INICI DEL WEB

dimarts, 5 de gener de 2016

Samuel Beckett


Hi ha autors que m’interessen més del que m’agraden. És el cas de Samuel Beckett. Fa molts anys vaig quedar fortament impressionat per la lectura de 'Tot esperant Godot', la seva obra dramàtica més reconeguda, però les seves novel·les i els seus poemes, per més que reconec el seu valor i tot i que noto que, salvant les distàncies, experimenta amb idees i procediments que em són molt pròxims, no m’impressiona. Hi ha una relació distant entre nosaltres, freda. Tot i amb això, de tant en tant  rellegeixo els seus llibres per veure si aconsegueixo la connexió desitjada. Durant aquests dies m’he dedicat a la lectura dels seus poemes. N’he trobat dos que no recordava i que m’han sorprès. Potser, sense ser-ne conscient, Beckett m’ha influït més que no em pensava. Aquí els teniu. Els he traduït, més malament que bé, de l’original francès.

 

LA MOUCHE

entre la scène et moi
la vitre
vide sauf elle

ventre à terre
sanglée dans ses boyaux noirs
antennes affolées ailes liées
pattes crochues bouche suçant à vide
sabrant l’azur s’écrasant contre l’invisible
sous mon pouce impuissant elle fait chavirer
la mer et le ciel serein

 
LA MOSCA

 entre l’escena i jo
el vidre
buit fora d’ella

ventre a terra
cenyida en els seus budells negres
antenes enfollides ales lligades
potes de ganxo boca xuclant el buit
retallant el blau escarxant-se contra l’invisible
impotent sota el meu polze fa que trontollin
el mar i el cel serè

 
de MIRLITONNADES

flux cause
que toute chose
tout en étant
toute chose
donc celle-là
même celle-là
tout en étant
n’est pas
parlons-en

 
de MIRLITONNADES
flux causa
que tota cosa
tot i sent
tota cosa
i per tant aquella
i fins i tot aquella
tot i sent-ho
no l’és
parlem-ne

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada