El blog de Xavier Amorós  -  ANEU A L'INICI DEL WEB

divendres, 27 de gener de 2017

Apocalipsi




APOCALIPSI


Si segueixo tancat entre aquestes parets,
estimades parets, deixant que tot m'oblidi,
no en tindré esment del dia de la resurrecció
de la carn, com qui oblida un vell aniversari.

            Les arnes van volant
            envoltant-me els vestits
            i la pols em cobreix
            les mans d'un hàlit sec.

I sonaran trompetes de judici final
i s'obriran els cels tintats de purpurina.
Un àngel amb visatge de matrona alemanya
recitarà la llista de qualificacions.

            Mentre jo, amb les mans plenes
            de tinta i de polsim
            ben quiet sentiré
            silencis sepulcrals,
            com quan ets a ciutat
            a l'agost, a ple estiu,
            o si et quedes a casa
            quan fan les processons.

I quan distribueixin la gent tal com déu mani
no pararan esment que els falti un de la llista
i s'enduran els bons al cel, que jo imagino
en pla de boy scouts o casa de colònies,
i els dolents, per entendre'ns, els duran a l'infern,
una cosa semblant als gulacs o a Mathausen.

            Aleshores sí que
            em quedaré ben sol.
            Tancaran bé les llums,
            treuran l'aigua i el gas
            com qui va de vacances
            per una eternitat.

            Em quedaré ben sol
            irremisiblement.
            La terra i jo tombant
            a fosques, sense òrbita,
            com quan tanquen els bars
            i encara no tens son,
            com quan surts a la nit
            perquè no tens tabac.


(De 'El llibre del record', publicat juntament amb 'Per confondre els incauts'. 1996)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada