El blog de Xavier Amorós  -  ANEU A L'INICI DEL WEB

dimarts, 2 de desembre de 2014

En Memòria de Mark Strand


The End
Mark Strand

Not every man knows what he shall sing at the end,
Watching the pier as the ship sails away, or what it will seem like
When he's held by the sea's roar, motionless, there at the end,
Or what he shall hope for once it is clear that he'll never go back.

When the time has passed to prune the rose or caress the cat,
When the sunset torching the lawn and the full moon icing it down
No longer appear, not every man knows what he'll discover instead.
When the weight of the past leans against nothing, and the sky

Is no more than remembered light, and the stories of cirrus
And cumulus come to a close, and all the birds are suspended in flight,
Not every man knows what is waiting for him, or what he shall sing
When the ship he is on slips into darkness, there at the end.


El final
Mark Strand

No tothom sap què cantarà al final,
mirant el port mentre el vaixell s’allunyi, o com serà
quan el brogit del mar l’immobilitzi, allà al final,
o què haurà d’esperar quan sigui clar que ja no tornarà.

Quan hagi passat el moment de tallar la rosa o d’acaronar el gat,
quan la posta de sol que incendia la gespa i la lluna plena que l’omple de rosada
ja no hi siguin , no tothom sap què hi haurà en el seu lloc.
Quan el pes del passat ja no es recolzi en res i el cel

sigui només llum recordada i les històries de cirrus
i cúmuls s’acabin i els ocells quedin suspesos en ple vol,
no tothom sap què l’estarà esperant o què haurà de cantar
quan el vaixell on vagi s’introdueixi en la fosca, allà al final.


Cap comentari:

Publica un comentari