El blog de Xavier Amorós  -  ANEU A L'INICI DEL WEB

dimarts, 10 de desembre de 2013

Bartomeu Rosselló Pòrcel

Estem acabant l’any Espriu. Generalment, aquests homenatges oficials no em diuen gran cosa. Normalment solament justifiquen una agenda d’activitats més o menys interessants sobre un tema o un personatge i serveixen principalment per escampar una mica de diner públic en el medi cultural, cosa que ja m’està bé, però no arriben a massa cosa més. En el cas de l’any Espriu, però, tinc la sensació que l’homenatge és especialment oportú. Per començar hi ha l’ocasió propiciada pel centenari del seu naixement, però vull pensar que, també, aquest homenatge té alguna cosa de reparació. Espriu va ser un referent indiscutible de resistència cultural durant el franquisme, però després va desaparèixer sobtadament de l’escenari cultural. És clar que va morir l’any 1985, però, tot i així, la seva figura va ser oblidada d’una manera dràstica. Fins i tot era difícil de trobar alguns dels seus llibres a les llibreries. Semblava que la Catalunya de l’autonomia apostava per altres referents. Potser la seva figura singular no encaixava en els signes dels aleshores nous temps. I això que no anem molt sobrats d’autors de la talla de Salvador Espriu. Gens sobrats.

Però ara em vull referir a aquell que va ser el seu gran amic de joventut, Bartomeu Rosselló Pòrcel. L’he recordat perquè, fa poc, vaig veure un reportatge a la televisió en el qual Salvador Espriu en parlava. Avui he volgut localitzar entre els meus llibres un petit volum de 1979 de l’editorial Moll que conté la seva obra poètica. Hem de tenir present que Rosselló va morir l’any 1938, quan tenia solament vint-i-cinc anys.  He retrobat uns poemes senzills, ben fets, però que segurament haurien estat oblidats completament si no fos per la fidelitat d’Espriu al seu amic de joventut.

Ha estat salvador Espriu qui ha mantingut viva la memòria d’aquest poeta que, per raó de la seva prematura mort, no va arribar a donar allò que hauria pogut si la seva vida hagués estat més llarga. Espriu, gran creador de  mites i de personatges, va crear, o recrear, el mite del seu amic per preservar-ne el record a la seva ombra enorme.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada