When the Present has latched its postern behind my tremulous stay,
And the May month flaps its glad green leaves like wings,
Delicate-filmed as new-spun silk, will the neighbours say,
“He was a man who used to notice such things”?
Thomas Hardy
Quan un dia me'n vagi
i els amics em recordin a l'hora del vermut
en el bar on serveixen el millor pop del món
diran: "Aquell va ser
realment un dels nostres?"
Entre els crits dels clients
i del televisor
algú em trobarà a faltar i pensarà
tot recordant-me vora de la barra:
"Li baixaven els ulls
com a tots cap al fons
de l'escot de les dones
però no va saber
covar greix dignament
ni trobar-se muller".
I el cor ebri de veus dissonants cessarà
només per un moment per escoltar una veu:
"Reia i bevia tant com tots nosaltres
però tenia als ulls
un rastre indescriptible
reticent".
Les begudes als gots
es tornaran de pedra
i el pop es farà cendra
sobre el plat.
M'oblidaran del tot al tercer glop
a l'hora de tornar cap a casa a dinar
surant entre les boires benignes del vermut.
(Del llibre 'La felicitat' 1996)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada