L’any 1977 vaig
estudiar COU a l’Institut Salvador Vilaseca de Reus. Allà, el profesor Ramon
Oteo, ens parlava, entre moltes altres matèries sempre interessants, de
lingüística. No sé si les clases de Ramon Oteo estaven emparades pel temari oficial de l’assignatura, tendeixo a pensar
que no, perquè sovint se n’anaven cap a qüestions que trascendien allò que es
pot esperar que conegui un estudiant d’ensenyament secundari. Però, justament
per això, Ramon Oteo, que ens va abandonar fa uns anys, va ser un professor del
que deixen emprempta en els alumnes, joves de setze i disset anys, que tot just s’inicien en la
comprensió de l’entorn. Oteo ens va parlar de Saussure, és clar, però també de
moltes altres coses, com deia, i recordó que ens va distribuir i analitzar
detalladament un text de Roland Barthes,
que em fa l’efecte que podría formar part del seu llibre ‘Elements de
semiologia’ que havia apregut en castellà l’any 1970.
Des de llavors,
Barthes va formar par de les meves referències. Per això, el vaig anar seguint
i, uns anys més tard, vaig llegir amb
interès el seul libre ‘Mitologies’, on mostra les seves idees de semiologia
dels símbols, la segona de les seves línies de treball. He de dir que’Mitologies’, tot i que devia ser
molt innovador quan va aprèixer l’any 1957, no em va produir una gran
impressió, ja que em va semblar no molt diferent a altres obres que, durant els
anys vuitanta, ja havia llegit prèviament.
Tot i amb això, vaig
anar topant amb Barthes, malgrat que és un escriptor que no està de moda, en
cites d’altres autors, aquí i allà, i això ha anat mantenint viu el seu record,
entrañable, ja que el relaciono amb la meva joventut. Aquesta presència discreta
de Barthes ha fet que, fa poc, em digués que em calia tornar a donar una ullada
a la seva obra, especialment als llibres de caràcter més literari, que fins
ara no coneixia. Així, tinc finalment a sobre de la taula la seva autobiografía,
‘Roland Barthes’ i ‘Fragments d’un discurs amorós’. He de dir que m’han sorprès
molt gratament. ‘Roland Barthes’ és un llibre de reflexions, l’autor intenta
explicar-se no a través dels fets de la seva vida sinó utilitzant idees i
anècdotes aïllades que van confegint un fresc molt atractiu i d’una gran alçada
intel·lectual. ‘Fragments d’un discurs amorós’ sorprèn pel fet que es tracta d’un
estudi sobre diversos elements que conflueixen en el sentiment i en la idea de
l’enamorament, fent referencia a conceptes que apareixen en les obres de grans
pensadors i literats, des de Plató fins a Nietzsche, passant per Lacan, Baudelaire
o Sant Joan de la Creu. Són dos llibres que, sense conèixer res més de l’obra
de Barthes, ja serien sufients com per tenir-lo present com a escriptor
important.
De vegades,
pendents de les modes i de les novetats, deixem de banda escriptors molt
notables, fonamentals, com en el cas de Roland Barthes.