Jo deia que sí
I, a l’altra banda de la taula
Un altre deia que no. Per terra
Una filera de formigues recollia unes engrunes d’esmorzar.
A l’altre despatx, una noia perdia el temps escrivint una carta
Sabent que no tindria el valor d’enviar-la.
La taula del meu davant era buida
Perquè el seu ocupant havia estat acomiadat feia tres dies.
I jo repetia sempre que sí
I el meu interlocutor negava.
La refrigeració no era prou bona i tots dos suàvem.
L’aigua de la gerra feia hores que era tèbia.
Es feia l’hora de plegar.
No sonava el telèfon.
Lluny, algú buscava en una agenda la meva adreça per enviar-me un missatge.
El rellotge avançava, empenyent engrunes de segons com les molles de l’esmorzar.
Els moments s’anaven disposant en filera al davant de la porta.
Però la situació no es resolia.
I jo seguia dient que sí
I l’altre seguia dient que no.
Hores després, l’home de la neteja ens va fer fora.
(De 'La fi del món'. 2005)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada