Apocalipsi

APOCALIPSI

Si segueixo tancat entre aquestes parets,

estimades parets, deixant que tot m'oblidi,

no en tindré esment del dia de la resurrecció

de la carn, com qui oblida un vell aniversari.

            Les arnes van volant

            envoltant-me els vestits

            i la pols em cobreix

            les mans d'un hàlit sec.

I sonaran trompetes de judici final

i s'obriran els cels tintats de purpurina.

Un àngel amb visatge de matrona alemanya

recitarà la llista de qualificacions.

            Mentre jo, amb les mans plenes

            de tinta i de polsim

            ben quiet sentiré

            silencis sepulcrals,

            com quan ets a ciutat

            a l'agost, a ple estiu,

            o si et quedes a casa

            quan fan les processons.

I quan distribueixin la gent tal com déu mani

no pararan esment que els falti un de la llista

i s'enduran els bons al cel, que jo imagino

en pla de boy scouts o casa de colònies,

i els dolents, per entendre'ns, els duran a l'infern,

una cosa semblant als gulacs o a Mathausen.

            Aleshores sí que

            em quedaré ben sol.

            Tancaran bé les llums,

            treuran l'aigua i el gas

            com qui va de vacances

            per una eternitat.

            Em quedaré ben sol

            irremisiblement.

            La terra i jo tombant

            a fosques, sense òrbita,

            com quan tanquen els bars

            i encara no tens son,

            com quan surts a la nit

            perquè no tens tabac.

(De 'El llibre del record', publicat juntament amb 'Per confondre els incauts'. 1996)