He rebut amb molta il·lusió, com a regal d’aniversari, els
vuit volums que composen la poesia completa de Vicent Andrés Estellés. Moltes
vegades m’havia volgut comprar aquests llibres però mai no havia trobat el moment
de fer-ho. No és que no conegui els seus poemes, la majoria de les obres les
havia llegit a casa dels meus pares, però sovint he tingut ganes de tornar-hi,
o bé de recordar algun llibre en concret, que no tenia a mà. Porto dos dies immers
en la poesia d’Estellés i trobo que la visió en conjunt potencia la vàlua del
seu autor, que va saber construir una poètica molt personal, que
transcendeix qualsevol consideració generacional
o de tendència estètica.
Em sembla que caldria una bona edició crítica de l’obra
completa d’aquest autor. Estic segur que incrementaria el seu reconeixement.
Tot i que no es pot dir que sigui un poeta oblidat, sí que trobo ens donaria unes
claus noves que farien que s’incrementés el seu prestigi, ja que estic
constatant que la seva vigència queda intacta.
Com passa amb els bons poetes, allò que Vicenç Andrés Estellés ens ha deixat és el testimoni de la seva
visió del món individual i intransferible. Parla de tot, de coses nímies i de
les més solemnes, amb la mateixa humilitat i a la vegada amb una potència que
de vegades arrabassa.
No hi ha un poema que destaqui per sobre dels altres, tota l’obra
és una sola obra, una cançó, una única salmodia, que dialoga amb el veí o amb
els clàssics amb la mateixa honestedat.
cito a l’atzar:
ESPERA
La prostituta
tota la nit
passeja.
Espera un home.
No parla amb ningú.
Fuma.
De tant en tant, camina.
I tot així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada