Hi ha, salvades les barreres que posa el temps, l’idioma,
que m’impedeix apreciar la
qualitat literària dels seus escrits, més enllà de les idees, i la ideologia,
una actitud en Kierkegaard que em resulta atractiva i que em remet, ja s’ha dit
moltes vegades, als pensadors de la postmodernitat. Per començar, la seva
figura contradictòria, dandi, amb unes disfuncions físiques que devien afectar
de manera important la seva visió de les coses, profundament religiós, però a l’hora
crític furibund de l’ortodòxia i, a la vegada, una ment lúcida i crítica que
abominava del dogmatisme.
La seva obra, a diferència de la majoria dels filòsofs, no
crea un sistema, simplement desenvolupa raonaments, de vegades contradictoris, i adopta punts de vista oposats en diferents
escrits. Per aquest motiu, signa bona part de la seva obra amb pseudònims
diferents, per evitar de defensar les opinions que hi exposa com a pròpies. Amb
el seu nom signa la part, per a mi, menys interessant de la seva obra, composta
de disquisicions teològiques.
Se’l considera el precursor de l’existencialisme perquè
discorre sobre, com tothom sap, l’angoixa i la buidor de la vida. Però la
impressió que em queda després de la lectura –parcial i incompleta- de la seva
obra és que allò que busca és la bellesa del raonament, més enllà de la veritat
de les proposicions on el porten les seves disquisicions. Això fa de
Kierkegaard un pensador postmodern.
Aquesta actitud va confondre alguns dels seus estudiosos,
com es el cas d’Adorno que, volent-lo interpretar literalment, com a qualsevol altre filòsof,
arriba a conclusions errònies. Tinc la impressió que Kierkegaard no es creia
res d’allò que escrivia, o bé potser entenia que allò que sentia un dia i que
el movia a escriure en un sentit, l’endemà podia canviar, perquè era el seu
humor qui governava el seu pensar.
També sé que a Soren Kierkegaard no li hauria agradat aquest
comentari.
Però no puc evitar de sentir simpatia cap a l’home que va
escriure algunes de les seves millors pàgines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada