Hi ha autors que m’interessen més
del que m’agraden. És el cas de Samuel Beckett. Fa molts anys vaig quedar
fortament impressionat per la lectura de 'Tot esperant Godot', la seva obra dramàtica
més reconeguda, però les seves novel·les i els seus poemes, per més que reconec
el seu valor i tot i que noto que, salvant les distàncies, experimenta amb
idees i procediments que em són molt pròxims, no m’impressiona. Hi ha una
relació distant entre nosaltres, freda. Tot i amb això, de tant en tant rellegeixo els seus llibres per veure si
aconsegueixo la connexió desitjada. Durant aquests dies m’he dedicat a la
lectura dels seus poemes. N’he trobat dos que no recordava i que m’han sorprès.
Potser, sense ser-ne conscient, Beckett m’ha influït més que no em pensava.
Aquí els teniu. Els he traduït, més malament que bé, de l’original francès.
LA MOUCHE
entre la
scène et moi
la vitrevide sauf elle
ventre à terre
sanglée dans ses boyaux noirs
antennes affolées ailes liées
pattes crochues bouche suçant à vide
sabrant l’azur s’écrasant contre l’invisible
sous mon pouce impuissant elle fait chavirer
la mer et le ciel serein
buit fora d’ella
antenes enfollides ales lligades
potes de ganxo boca xuclant el buit
retallant el blau escarxant-se contra l’invisible
impotent sota el meu polze fa que trontollin
el mar i el cel serè
flux
cause
que
toute chosetout en étant
toute chose
donc celle-là
même celle-là
tout en étant
n’est pas
parlons-en
que tota cosa
tot i sent
tota cosa
i per tant aquella
i fins i tot aquella
tot i sent-ho
no l’és
parlem-ne
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada