La meva rival

Per casualitat, durant els darrers dies, algunes amigues de la meva quinta m'han fet comentaris sobre com els sembla que l'edat perjudica el seu atractiu. Això m'ha fet recordar un poema de Kipling en el qual una noia de disset anys manifesta la seva enveja per l'encant d'una dona de quaranta-nou que porta de cap tots els joves del seu voltant. M'ha fet gràcia traduir-lo i compartir-lo aquí. Només es tracta d'un exercici lúdic, de dissabte al matí, per tant, m'he pres algunes llicències en la rima i en la mètrica que espero que em perdonareu.

 

LA MEVA RIVAL

Rudyard Kipling

 

Vaig als concerts i a les reunions

sense trobar cap pretendent,

m’assec a soles pels racons

fingint que no estic malament.

Ella, i jo em dic que no hi ha dret,

sempre és al mig de l’enrenou

i això és perquè jo en tinc disset

i ella quaranta-nou.

 

Jo m’enrojolo per no res,

els meus colors venen i van,

ara les galtes s’han encès

i en un moment s’apagaran.

En el seu rostre blanc i net

el cutis sempre hi llueix nou,

el rubor que va i ve als disset

és al seu lloc als quaranta-nou.

 

Si jo tingués el seu encant

i fos el centre d’atenció

tot recitant un vers picant

o bé cantant una cançó!

No sé cantar ni cap verset

d’aquests grollers, jo bé ho sé prou,

però el pitjor és que en tinc disset

quan ella en té quaranta-nou.

 

Els jovenets venen i van

al seu voltant amb devoció.

No té l’edat per prendre amant

entre aquests nois... qui ho diu que no?

Van al voltant del seu carret

però cap d’ells ve al meu rickshaw

i això és perquè jo en tinc disset

i ella quaranta-nou.

 

Si toca anar a muntar a cavall

passa el mateix que als altres llocs,

ella és al mig de tots els balls

i jo sóc fora dels seus jocs.

Mai cap dels nois no em ve a trobar.

Per més que em posi un vestit nou

ningú no em vol treure a ballar.

Oh, si en tingués quaranta-nou!

 

Em diu nineta d’ulls cafè

i també dolça nena callada,

sempre em quedo al darrere, ho sé,

ella em fa ombra, em deixa eclipsada.

I si em presenta algun noiet

és perquè en busca algun de nou.

Els de seixanta les volen de disset

i els de dinou les de quaranta-nou.

 

El temps, però, passa volant

i el seu moment haurà passat

mentre jo em vagi fent més gran.

Ella es farà vella aviat.

L’únic consol, si és que n’hi ha algun,

es pensar, tant com ella fou

però en tindrà vuitanta-un

quan jo en tingui quaranta-nou!

 

 

 

My Rival by Rudyard Kipling

I go to concert, party, ball―

What profit is in these?

I sit alone against the wall

And strive to look at ease.

The incense that is mine by right

They burn before Her shrine;

And that’s because I’m seventeen

And she is forty-nine.

I cannot check my girlish blush,

My colour comes and goes.

I redden to my finger-tips,

And sometimes to my nose.

But she is white where white should be,

And red where red should shine.

The blush that flies at seventeen

Is fixed at forty-nine.

I wish I had her constant cheek:

I wish that I could sing

All sorts of funny little songs,

Not quite the proper thing.

I’m very gauche and very shy,

Her jokes aren’t in my line;

And, worst of all, I’m seventeen

While She is forty-nine.

The young men come, the young men go,

Each pink and white and neat,

She’s older than their mothers, but

They grovel at Her feet

They walk beside Her rickshaw-wheels―

None ever walk by mine;

And that’s because I’m seventeen

And she is forty-nine.

She rides with half a dozen men

(She calls them "boys" and "mashes")

I trot along the Mall alone;

My prettiest frocks and sashes

Don’t help to fill my programme-card,

And vainly I repine

From ten to two A.M. Ah me!

Would I were forty-nine.

She calls me "darling," "pet," and "dear,"

And "sweet retiring maid."

I’m always at the back, I know―

She puts me in the shade.

She introduces me to men―

"Cast" lovers, I opine;

For sixty takes to seventeen,

Nineteen to forty-nine.

But even She must older grow

And end Her dancing days,

She can’t go on for ever so

At concerts, balls, and plays.

One ray of priceless hope I see

Before my footsteps shine;

Just think, that She’ll be eighty-one

When I am forty-nine!